Contra la marginació i la xenofòbia

En temps d’abundància, el capitalisme desenvolupat absorbeix la mà d’obra autòctona i igualment a la forastera, obtenint grans plusvàlues per l’acumulació de riqueses patrimonials dels seus gestors. Catalunya té bagatge històric sobre això com a país d’ acollida d’altres parts d’Espanya i de l’estranger, i, així mateix, com emigrant cap a França, Alemanya…i d’ altres extrems de l’Europa capitalista, com a països d’altres continents. En tots els casos els i les treballadores immigrades s’han deixat la pell en qualsevol procés productiu o de serveis, fent front a les feines més dures i ingrates, pitjor pagades, del sistema capitalista.

En temps de misèria, en moments en que els Estats desprès d’haver rescatat la banca i haver perdonat als filisteus de les finances la terrible crisi que han provocat, pretenen lluitar contra l’augment de l’atur promulgant lleis d’expulsió, i en nom de la sacrosanta democràcia, tolerant passivament als professionals de la xenofòbia i el feixisme. A alguns llocs fins i tot han organitzat “progroms” com a Almería fa uns anys, i recentment, a Itàlia contra les reivindicacions salarials i de condicions laborals dels obrers estrangers, promogudes per l’associació mafiosa N’Dranghta, braç armat dels patrons clandestins.

A casa nostra, els partits que fins ara han practicat el poder (a l’Estat el PP i PSOE, i a Catalunya CiU i Tripartit), no només han estat ideològicament incapaços d’erradicar els efectes de 4 dècades de nacionalcatolicisme, sinó que han fet tot el possible per desactivar la idea de l’esquerra, progressista i solidària, dels temps de la resistència contra el franquisme, potenciant sistemàticament el rearmament egoista i ideològic de la dreta. Ara, a més, caient en la covardia més absoluta davant l’ofensiva d’aquesta.

Avui els partits del sistema, captius dels préstecs bancaris, acullen al seu si als fills de la burgesia, d’ on reben més prebendes que gestionant els seus ruïnosos negocis heretats dels pares, altrament col·laboradors de la Dictadura. Al cas de Vic, l’avenç de vots d’una organització rival i xenòfoba com Plataforma per Catalunya (PxC), dirigida pel feixista Anglada, ha terroritzat als senyorets de CiU, ERC, PSC ja que veuen en perill els seus càrrecs d’edils.

De manera covarda, en comptes de combatre aquest focus de xenofòbia, per no posar-se en perill, s’alien amb aquest sota el pretext d’una llei d’estrangeria opaca concebuda per castigar els treballadors estrangers. Al negar-los l’empadronament municipal, ho fan extensiu al dret d’educació dels seus fills i a no rebre auxilis sanitaris per desarrelament, tot i que hagin nascut a Catalunya.

En temps de crisi el predicament xenòfob té una àmplia acollida entre els sectors més endarrerits de les grans masses; els seus efectes es poden estendre, com a més de Vic, a Torrejón, Reus, Ceuta i Melilla. A nivell d’estat, el PP enarbora el discurs malastruc culpabilitzant a la immigració dels problemes d’atur, i així mateix, el president de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), la relaciona amb l’augment de la inseguretat, menyspreant que Diaz Ferran, president i soci de la CEOE, encapçala les trames de la màfia patronal. CiU, d’una altra banda, contribueix a aquest oportunisme expressant el seu suport als seus correligionaris de Vic i animant a que aquesta actitud sigui compartida per altres municipis.

El PCPC condemna les campanyes xenòfobes per part de la Plataforma per Catalunya (PxC), en primer lloc, i així mateix, l’oportunisme feixista i rampoina del PP, de CiU i el joc tàctic de les forces del Tripartit. Els comunistes del PCPC exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i la llibertat de totes les persones a ubicar-se en qualsevol part del territori de Catalunya i l’Estat.

El PCPC, conscient del problema que la crisi econòmica ha creat al si de la classe obrera i sectors populars, crida als partits polítics, a les entitats democràtiques i a les associacions representatives dels treballadors estrangers, a un debat ampli de clarificació i superació que posi fi a les iniciatives xenòfobes i que lluiti per la solució dels problemes de tots els treballadors.

Que es retallin els ingressos abusius dels polítics alliberats pel sistema, i, així mateix, els dels alts càrrecs i els de confiança; que es repatriïn els capitals evadits a paradisos fiscals i els desfalcaments per la corrupció. Revocabilitat dels càrrecs electes salpicats per la corrupció!

SOCIALISME O BARBÀRIE!

Barcelona, 26 de Gener de 2010

Comitè Executiu del PCPC

http://comunistes-catalans.blogspot.com/

República Txeca: van intentar il·legalitzar les joventuts comunistes; ara ho intenten amb el Partit

Extret de:www.pcpe.es

Como ya han sido informados, en los pasados años se han hecho repetidos intentos por desacreditar al PCBM para excluir al partido del espectro de partidos democráticos parlamentarios. En los últimos 6 meses especialmente hay una expansión de la campaña anticomunista en la República Checa. En esta campaña se han utilizado los medios públicos que informan de manera injusta u ocultan los datos positivos sobre nuestro trabajo partidario. En el 20 aniversario de la Revolución de Terciopleo de 1989 también se utilizó la propaganda contra el PCBM y la “reescritura” de nuestra historia.

Esta campaña de odio ha encontrado su expresión política en la cámara alta del Parlamento Checo (el Senado), que creó un Comité Temporal para evaluar la constitucionalidad del PCBM. El 30 de octubre de 2008, el Senado debatió el informe final del Comité y a pesar del hecho de que – según su propio reglamento – el Senado no tenía el quorum necesario, se aprobó el informe final con 30 votos de un total de 81 senadores.

El Comité, en su informe final, entre otros elementos señala que “hemos encontrado numerosos indicios de violación de la Constitución de la República Checa por parte del PCBM”. El Senado remitió este informe al Gobierno de la República Checa y pidió la evaluación de la constitucionalidad del PCBM por el Tribunal Supremo Administrativo.

El anterior gobierno derechista de Mirek Topolanek no dio ese paso.
Sin embargo, el 8 de diciembre de 2009, el Comité Temporal remitió el informe al gobierno provisional de Jan Fischer y nuevamente pidió al gobierno que lo remitiera al Tribunal Supremo Administrativo.

Los dirigentes de la derecha en el Senado, pero también otros, prueban esta vía para distraer la atención de los crecientes problemas, escándalos y corrupción, así como para eliminar las tensiones sociales en la sociedad en una situación de crisis económica. Igualmente, se trata de una respuesta desesperada al cambiante estado anímico del público, que expresa un creciente desencanto hacia el capitalismo. Todo esto preocupa cada vez más a la derecha checa, que ha perdido confianza. Su objetivo es intimidar y desalentar a los miembros, simpatizantes y potenciales votantes del PCBM antes de las elecciones al Parlamento de la República Checa que se celebrarán en mayo de 2010.

Uno de los objetivos de la extrema derecha es, si no ilegalizar, al menos suspender al PCBM ante las próximas y muy importantes elecciones.

Este paso excluiría al PCBM de la competición democrática y la representación parlamentaria. Ayudaría parcialmente a los socialdemócratas, que también quieren los votos de la izquierda, algunos votantes no irían a votar, pero en particular se privaría a una parte importante de los electores de la República Checa de su derecho a decidir.

Tal comportamiento de algunas fuerzas políticas lo consideramos una flagrante violación de los principios democráticos y un muy peligroso precedente para otros países. Sería un retorno a las peores tradiciones de la historia europea.

En los 20 años que han transcurrido desde los acontecimentos de 1989, el PCBM ha mostrado que es un partido político democrático que defiende y expresa los intereses de una gran parte de los ciudadanos de la República Checa. Sus resultados en las elecciones parlamentarias, en las europeas, así como en las regionales y municipales, han mostrado que el PCBM está firmemente implatnado en la sociedad y en las estructuras europeas. A pesar de los actuales intentos de desacreditar y aislar al PCBM, sigue siendo el tercer partido de la República Checa.

Queremos pedirles, queridos camaradas, que utilicen todas las herramientas y posibilidades de su partido para apoyar y solidarizarse con el PCBM.

Nunca antes en su historia moderna, nuestra partido ha necesitado su apoyo tanto como en el período actual y futuro.
Creemos que la resistencia contra la ilegalización del PCBM no es sólo la lucha por la existencia de un Partido Comunista, sino que es parte de nuestro esfuerzo conjunto, parte de nuestra lucha por un mundo mejor y más justo y una democracia de verdad.
Esperamos que entiendan nuestra situación y contamos con su apoyo solidario.

Praga, 5 de enero de 2010.

Vojtech Filip, Presidente del Comité Central del PCBM Jiri Mastalka, Vicepresidente del Comité Central del PCBM

RESPOSTA DEL PCPE:

Sobre el intento de ilegalización del Partido Comunista de Bohemia y Moravia

Al Comité Central del Partido Comunista de Bohemia y Moravia,
Camaradas, seguimos con atención y pesar el desarrollo de la campaña que las fuerzas de la burguesía han desatado contra vuestro Partido.

Al igual que en su momento ocurrió con la Unión de la Juventud Comunista Checa (KSM), que fue perseguida por las autoridades de vuestro país por el único hecho de que apoyaban la socialización de los medios de producción, hoy contemplamos cómo se persigue y acosa al tercer partido de la República Checa por motivos similares.

Consideramos que esta actitud de parte del Senado y del Gobierno checos forma parte de la más amplia campaña anticomunista que la oligarquía europea está lanzando para tratar de romper el avance y el fortalecimiento de las posiciones comunistas en Europa, y que no se parará a menos que unamos nuestras fuerzas y opongamos la más amplia unidad popular a las medidas distorsionadoras, manipuladoras y de carácter eminentemente ideológico y propagandístico que la derecha más reaccionaria y la socialdemocracia están llevando a cabo conjuntamente.

Vuestro caso demuestra que ni siquiera las más simples normas de procedimento están siendo respetadas, todo ello con el fin de desprestigiar y tratar de acabar con la influencia de vuestro Partido entre las masas trabajadoras checas.

Camaradas, el PCPE se compromete a impulsar y llevar a cabo todos aquellos actos de solidaridad y apoyo que estén en nuestras manos, así como a participar en todas aquellas iniciativas a nivel local, regional, nacional e internacional que se puedan proponer para hacer frente con firmeza a los intentos de ilegalizar, desprestigiar o calumniar a los Partidos Comunistas y Obreros.

Recibid toda la solidaridad de los comunistas españoles.
Madrid, 15 de enero de 2010.
Comité Ejecutivo del PCPE

30 de Gener a les 20h: ANY NOU, PUJADA DEL TRANSPORT NOVA: PROU ABUSOS!

MANIFESTACIÓ A BARCELONA CONTRA LA PUJADA DE PREUS DEL TRANSPORT PÚBLIC

Lloc: Pl. Universitat, Barcelona

Dia: 30 de gener

Hora: 20.00h

Més info a: http://mani30g.blogspot.com/

Pamflet del PCPC: NO AL CEMENTIRI NUCLEAR

Què és el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) o Cementiri Nuclear?

És una instal•lació que ha d’acollir tots els residus radiatius d’alta intensitat que han generat i generen totes les centrals nuclears de l’Estat Espanyol, així com tots els que l’Estat francès s’ha anant emportant de Vandellòs I durant els 25 darrers anys.

Residus que teòricament –segons el protocol de construcció de les centrals que determinava una vida útil d’aquestes de entre 20-25 anys- havien de ser emmagatzemats a les piscines internes d’aquestes instal•lacions. Però a l’allargar la vida la vida útil de les centrals (s’ha passat de 25 a 40 anys o, inclús més anys, conseqüència dels interessos egoistes dels propietaris de les centrals i de la manca de previsió en implementació progressiva d’energies alternatives dels successius governs), se’ls fa necessari trobar un lloc on guardar tota aquesta immundícia.

Al 2006 el govern espanyol, mitjançant un Real Decret, crea la comissió interministerial que ha d’establir els criteris que ha de complir l’emplaçament d’aquesta instal•lació. Entre els més importants destaquen els següents:

a) Que es podrà emplaçar al 95% del territori de l’Estat.
b) Que prevaldrà el principi de voluntarietat.
c) Que hi haurà d’haver un ampli consens territorial i polític, i,
d) Que es tindrà en compte el que digui al respecte el Govern de la comunitat autònoma afectada.

És en aquesta perspectiva que la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) de la qual el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) és part fundadora, ens posem a treballar, i aconseguim que el 70% de la població de les Terres de l’ Ebre i del Camp de Tarragona (vora 70 municipis i 7 consells comarcals), aproven per majoria una moció en contra de la implantació a Catalunya del cementiri nuclear. Així mateix, gràcies a la presentació per part de la CANC de la mateixa moció, el Parlament de Catalunya aprova en data 11 de març de 2008 la resolució 150/VIII, BOP núm. 229 de 17/03/2008 (tram 25000289/08) que diu textualment: “el Parlament de Catalunya mostra el seu rebuig a la possible instal•lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, i per extensió, a tot el territori de Catalunya”.

Encara més. Al desembre de 2009, i sense fer soroll, el govern espanyol es treu de la mànega una disposició que, mitjançant la mateixa, per l’emplaçament del cementiri nuclear només caldrà l’aprovació per majoria simple de qualsevol municipi. És a dir, que el futur de tota una nació el pot decidir per exemple un poble de 1500 habitants com Ascó. I per rematar-ho, la executiva del PSC reunida el 18/1/2010, saltant-ne els acords del Parlament, acorda que la ubicació d’aquesta instal•lació és un assumpte municipal i dona via lliure a que es pugui instaurar a qualsevol lloc de Catalunya.

Cal tenir present el perill que pugui representar una instal•lació com aquesta en temps de guerra al ser objectiu militar de primer ordre, ja que la radioactivitat no entén de límits ni de fronteres territorials, que els seus efectes tenen conseqüències per vàries generacions i que indubtablement no afectarà només el poble que ho acollirà.

Davant això i tenint en compte que a Catalunya -i concretament a les terres de l’ Ebre- sobrepassem en bona mesura la quota d’indústries contaminants i perilloses, ens oposem frontalment a la instauració d’aquesta instal•lació a casa nostra, i farem tot el que dintre de la llei sigui possible per evitar-ho.

Partit Comunista del Poble de Catalunya

http://comunistes-catalans.blogspot.com/

El terratrèmol d’Haití és aprofitat per l’imperialisme per a dirimir els seus interessos geopolítics

Declaració del Comitè Executiu del PCPE

El terratrèmol del passat dia 12 de gener a Haití ha posat de manifest -un cop més – que en qualsevol catàstrofe natural els danys per a la població són directament proporcionals al grau d’espoli patit pel país afectat. Han estat les condicions precàries en què viu Haití les que han ocasionat un alt nombre de víctimes mortals i una tan alta destrucció de tot tipus d’edificacions. Per això, cal denunciar els qui tenen la responsabilitat directa d’aquest terrible panorama de mort i patiment: el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme.

Resulta un exercici cínic indignant les declaracions de la representació de la monarquia espanyola expressant “el seu pesar per les víctimes d’Haití”, quan el primer gran terratrèmol que va patir aquest poble va ser l’arribada del colonialisme espanyol el 1492, origen primer de tota la destrucció que avui veiem.

Posteriorment van ser França i EE.UU. qui van envair, esclavitzar, saquejar i realitzar tot tipus de crims contra el poble d’Haití i contra els seus rics recursos naturals. Cops d’estat, dictadures i els crims més terribles van ser responsabilitat directa de les dues potències colonitzadores.

Ara, en aquesta tragèdia -davant de l’actitud admirable de la revolució cubana i altres pobles solidaris-, veiem a les hienes disputar l’ocasió per llençar-se de nou sobre la presa que mai van deixar anar.

Ni EE.UU. ni la UE realitzen acció humanitària a Haití, el que fan és simplement geopolítica. És a dir, aprofiten aquesta nova desgràcia que pateix el poble haitià per millorar el posicionament per a la defensa dels seus interessos a la zona. Així s’expliquen les desavinences entre França i EE. UU. a la mateixa vegada que que el lacai Rodríguez Zapatero aplaudeix la invasió militar ianqui i envia el seu propi contingent militar a la zona. Aquest és el mateix president del govern espanyol que va recolzar el cop d’estat de 2004, sumant suport militar del nostre país per col.laborar amb el motí organitzat per l’imperialisme ianqui.

Des de fa alguns anys, des de centres de propaganda de l’imperialisme, s’ha elaborat la idea perversa dels anomenats “estats fallits”. Aquesta formulació té com a finalitat última legitimar l’ocupació imperialista d’aquests països -”davant la seva inviabilitat”-, i el cas d’Haití és un exemple paradigmàtic del que l’imperialisme ens depara per al futur. En el seu fracàs històric l’imperialisme ha de recórrer a la liquidació de tot dret i/o llibertat per tractar de sobreviure. Per això, no hi ha pietat i aprofita qualsevol ocasió per fer avançar les polítiques necessàries al capitalisme senil.

La nació que va protagonitzar la primera revolució alliberadora d’Amèrica Llatina, amb l’aixecament de l’esclavitud negra, haurà d’organitzar de nou la lluita popular per l’expulsió dels invasors i la recuperació del seu propi destí. En aquest gran antecedent històric està l’après per a les lluites necessàries en el present.

El CE del PCPE -sobre la base de tot això- exigeix la immediata sortida de les forces militars ocupants i el lliurament de tota l’ajuda humanitària necessària sense condicionaments polítics de cap tipus, prioritzant les necessitats de la població.

El PCPE estarà sempre del costat del poble haitià en la seva justa aspiració a construir un país sobirà, amo dels seus recursos, en el qual les forces del progrés social aixequin un projecte d’emancipació i justícia social. Aquest és el camí necessari perquè les catàstrofes naturals no es converteixin en causa de tant dolor i patiment per a aquest poble tan heroic.

VISCA L’INTERNACIONALISME PROLETARI!

FORA TROPES IMPERIALS INVASORES!

Any nou, pujada del transport nova: Prou abusos!

ACTE PÚBLIC 23 de Gener 18:00H
Centre Cívic de Sant Martí C/Selva de Mar, 215

En plena crisi econòmica, en plena onada d’atur (600.000 aturats a Catalunya), recessió, i carestia per a la immensa majoria de famílies de l’ Area Metropolitana de Barcelona; en plena precarització laboral i econòmica de les classes populars; quan mes necessàries son les polítiques socials que vagin en la direcció d’alleujar les penúries descrites i facilitar la inserció social, l’ accés a mesures amortidores de la crisis i el benestar, l’ Autoritat del Transport Metropolità (ATM, que inclou RENFE, TMB i els operadors associats, públics i/o privats) presidida pel sr. Miquel Nadal i Assumpta Escarp, ens regala un nou augment de les tarifes del bus, RENFE i metro pel 2010.

Son ja molts anys d’abusos. De tropelies, de robatoris enmascarats en suposades millores del servei; son decennis pujant el preu del transport per sobre de l’IPC. Per a més INRI, l’ATM ens regala aquesta pujada just quan pugen la resta de serveis bàsics privatitzats (llum, aigua, cistell de compra) en plena agudització de la crisi. Aquesta és la seva forma d’actuar, prepotent i sense compassió, de l’ ATM. Aquest és el capitalisme al seu ple esplendor.

Les pujades d’aquest any (i dels precedents) són un nou insult a les classes treballadores barcelonines i de la seva àrea. Són una burla, una mostra més de la insensibilitat de l’ATM, de TMB, de RENFE i de la Generalitat, de la qual depenen aquests organismes. Aquests, suposadament públics, deuen garantir el transport del personal i la mobilitat social, cosa que les pujades ens impedeixen fer en condicions dignes. Mentre els salaris catalans han anat perdent valor adquisitiu des de 1995, els preus de TMB s’han disparat per sobre de l’IPC des d’aquella data!!

Especialment dura per la nostra economia serà la pujada de la T-10, el títol més utilitzat que passarà a costar 7,85 €, 0,15 cent. més (1308 ptes, 25 ptes més) en comptes de 7,70 €. El bitllet senzill passarà a costar 1,40 €. Les pujades per aquells que visquin en les diferents corones metropolitanes, o aquells que per la seva freqüència d’ús necessitin títols especials (T-50/30, T-mes, etc…) encara hi sortiran més perjudicats, doncs s’aplica quasi un 2% de pujada, repercutint encara més al preu final que els títols més…”accessibles”.

Un servei que a més, està finançat ja pels nostres impostos, però on no se’ns deixa decidir com volem que sigui…aquesta és la seva democràcia.

Novament, ATM (TMB) demostra que el seu interès no és l’ interès de la majoria de la població. No és l’ interès per un transport públic i de qualitat, sinó per la lògica capitalista d’obtenir el més gran benefici possible al mínim cost, encara passant per sobre de les necessitats de la majoria. Tal és l’actitud d’ ATM i TMB, que ni tan sols fa passis especials per les persones en atur i/o congela tarifes en un any terrible.

Tal i com es demostra en la lluita pels 2 dies del bus, per exemple, si els treballadors lluitem, podem fer canviar les coses, i fer valdre els nostres drets front els gestors d’aquest mediocre i senil capitalisme autèntiques sangoneres de les necessitats bàsiques de la majoria.
EXIGIM BAIXADA DE TARIFES A L’EQUIVALENT DE 1995!

EXIGIM PASSI GRATIS PELS ATURATS, ESTUDIANTS I JUBILATS!

QUE LA CRISI CAPITALISTA LA PAGUIN ELS RICS!

Cté de Barcelona del Partit Comunista del Poble de Catalunya.

http://comunistes-catalans.blogspot.com/

ACTE PÚBLIC 23 de Gener 18:00H
Centre Cívic de Sant Martí C/Selva de Mar, 215

Convocatòries contra la presidència de l’Europa del capital i la guerra

Declaració Política del Comitè Executiu del PCPE: “Responder a la Presidencia Española de la UE intensificando la lucha de clases” (fes click aquí per a descarregar)

MANIFESTACIÓ 28/01/2010:

Acte, xerrada i debat del moviment sindical:

Los CJC: 25 años organizando a la juventud comunista

El 13 de enero de 1985, el Partido Comunista de los Pueblos de España creó la Comisión Estatal de los CJC, primera dirección provisional de los Colectivos de Jóvenes Comunistas. Se cumplía un año de la fundación del entonces Partido Comunista y el refundado proyecto marxista-leninista para el Estado Español reconocía la necesidad de una organización de lucha para la juventud comunista.

El primer Congreso de nuestra organización reunió a más de 400 delegados y delegadas en Madrid, con los retos de una ofensiva de lucha juvenil en el movimiento estudiantil, en el trabajo sindical -especialmente, tras la Huelga General del 20 de Junio de 1985-, la lucha por la paz y contra la OTAN y el trabajo de solidaridad internacionalista.

25 años después de nuestra fundación, los CJC creemos que hoy sigue siendo necesaria una organización juvenil para el proyecto comunista. Nuestro VII Congreso, celebrado entre el 5 y el 7 de diciembre del año pasado, hizo una lectura autocrítica de nuestro trabajo, señalando nuestros aciertos y errores y planteando los retos de esta nueva etapa en el contexto de la crisis estructural del capitalismo.

La historia de los CJC no se puede entender al margen de la historia del movimiento comunista en el Estado Español. Nuestra fundación trató de ser un punto de inflexión que marcase el inicio de la recuperación del leninismo y del abandono del eurocomunismo, proyecto caracterizado por las renuncias ideológicas, paralelas a la conciliación de clases, la lucha electoral y las batallas internas. Los CJC siempre hemos creído en una organización presente en las luchas de la calle, ofreciendo organización y lucha ante los problemas concretos y reales de la juventud, con una estructura cohesionada y dinámica basada en el centralismo democrático y alejada de todo burocratismo. Sin embargo, nuestros deseos no se transforman de forma automática en realidad y es obvio que este objetivo sólo se ha ido consiguiendo progresivamente.

En nuestra historia encontramos grandes batallas, como las luchas estudiantiles o contra la OTAN de los años 80, pero también existen puntos negros que hemos asumido de forma crítica: la dependencia económica y política hacia los aparatos internacionales de determinados partidos comunistas de Europa del Este, una estructura de liberados y la práctica desaparición de los CJC en los años 90, tras dos procesos escisionistas que pretendían liquidar el proyecto marxista-leninista del PCPE.

El Cuarto y el Quinto Congreso, en 1997 y 2001 respectivamente, supusieron la recuperación de los CJC como organización de ámbito estatal de la juventud. Pero es a partir del VI Congreso, en julio de 2005, cuando los CJC comenzamos un importante proceso de crecimiento, que extiende nuestra organización a casi todos los territorios del Estado y cuadriplica la militancia.

El reciente VII Congreso culmina este periodo de crecimiento y da paso a una dirección renovada, que se ha marcado el objetivo de construir unos CJC más vinculados a las luchas. Caracterizamos nuestros Congreso como un éxito, por la alta participación de militantes -incluyendo también a 24 delegados y delegadas internacionales-, por la calidad de los debates y por una creciente conciencia entre nuestros y nuestras militantes de que a través del trabajo constante, la juventud del Estado Español puede avanzar y plantearse retos cada vez más ambiciosos.

Sin embargo, el éxito de nuestro Congreso no debe suponer -en ningún caso- caer en la autocomplacencia. Los éxitos generan expectativas y nosotros y nosotras estamos dispuestas a estar a la altura, a través de nuestro trabajo y nuestro compromiso.

Afrontamos este reto con la humildad de saber que, 25 años después, no existe aún la organización juvenil de la Revolución. Esa juventud no son todavía los CJC ni ningún otro de los destacamentos comunistas existentes hasta el momento. Esa juventud está aún por construir. Nosotros y nosotras somos un núcleo germinal que contribuirá a edificarla y nuestro aporte será mayor en la medida en que, con nuestro trabajo diario, consigamos anticipar los rasgos de una juventud capaz de hacer la Revolución Socialista en el Estado Español. Pero para ello, habrá que contar con muchos y muchas jóvenes comunistas que hoy no militan en nuestra organización. La unidad de los y las comunistas, como señala nuestro programa, es un objetivo pendiente, así como la construcción de un frente juvenil de izquierdas.

En cualquier caso, en el marco actual de crisis profunda del capitalismo y habiendo superado muchas de las dificultades que históricamente hemos sufrido como organización, los CJC podemos alegrarnos de ser un puesto útil para la lucha de la juventud del Estado Español.

Hoy, como hace 25 años, los CJC estamos a la ofensiva para unir a la juventud en la lucha por una República con carácter Confederal y Socialista, como único instrumento útil para que la clase obrera se erija como clase en el poder y para el libre ejercicio de la autodeterminación de los pueblos.

¡LA JUVENTUD A LA OFENSIVA!

¡CONSTRUYENDO REVOLUCIÓN!

www.cjc.es

Ha mort el camarada “Moncho”, un comunista, un antifeixista i un revolucionari

Un màxim homenatge a un lluitador pel socialisme, el comunisme i la pau; pels Joves Comunistes del Poble Català continuaràs sent un exemple heroic. Descansa en pau.

Camaradas y amigos.

El Comité Central del PCPE informa que hoy, día 10 de enero del año 2.010, ha muerto en La Habana, el gran comunista y revolucionario Francisco Rey Balbís, conocido como “Moncho”.

Su alias de “Moncho” se convirtió en su seña de identidad, con ese nombre quiso dar continuidad a la lucha de su hermano Ramón -gallego como él-, que le precedió en la lucha antifascista en Galicia contra la sublevación militar del general Franco.

Con ese nombre de “Moncho” dirigió la guerrilla antifranquista en Galicia, hasta que la dirección del PCE decidió desmontar esta forma de lucha. Fue condenado a muerte por la dictadura franquista, que luego le conmutó esa pena por la de treinta años de prisión. Fue indultado en 1945.

Pasó clandestinamente a Francia, donde siguió su lucha a favor de la revolución comunista.
Cuando hace 51 años triunfó la Revolución Cubana, fue de los primeros en trasladarse desde Europa a la gran isla para ayudar a la consolidación del proceso revolucionario. Dejó París acompañado de su pequeña hija Lina, siendo él ya viudo.

En Cuba encontró a todo un pueblo hermano que le acogió y le reconoció su entrega revolucionaria. Así se lo ha puesto de manifiesto en muchas ocasiones el Comité Central de nuestro hermano Partido Comunista de Cuba.

En esa isla encontró a Isabel Álvarez, su segunda esposa (asturiana exiliada en la URSS cuando a ello le obligó como niña la guerra revolucionaria contra el sublevado Franco), que ha compartido con él todos estos años.

Ha sido hasta su muerte, después de casi 93 años de vida, el representante permanente del PCPE ante la dirección revolucionaria cubana, que como tal lo ha tratado. Ha estado en lugar destacado de todos los grandes acontecimientos en Cuba en los largos últimos años.

Los que hemos tenido el honor de conocerlo y de convivir con él no olvidaremos nunca su entrega y su optimismo revolucionario, incansable ante cualesquiera que fueran las dificultades. No olvidaremos su ejemplo y sus lecciones de revolucionario.

Él retomó el fusil, que dejó en tierras gallegas para asegurar -como militar cubano-, que el imperialismo no pudiera entrar de nuevo en la isla, después de ser expulsado por Fidel y por el Ché Guevara.

Él trabajó enseñando a los jóvenes cubanos el idioma francés, y también la necesidad de mantener bien alta la bandera de la Revolución Comunista.

“Moncho” no dudó ni un instante en sumarse al PCPE cuando el PCE dejó de ser un partido revolucionario, y hasta el día de su muerte ha sido miembro de su Comité Central.

Larga vida a las ideas y al ejemplo del querido camarada “Moncho”.

Un saludo, nuestra solidaridad y nuestro pésame a su familia, a los comunistas españoles residentes en Cuba y a todos los que le querían.

¡Viva la Revolución Cubana!

¡Viva la Revolución Comunista!

Su ejemplo servirá, tanto a las nuevas generaciones españolas como cubanas, para mantener la incansable y definitiva lucha contra el capitalismo y el imperialismo.

Madrid a 10 de enero de 2010.
Comité Central del PCPE.
Quim Boix Responsable de Relaciones Internacionales

Per un 2010 de victòries! Feliç 2010!